Ja estem organitzant la propera xerrada pel 10 de març, anima't i vine. Segur que t'interessa.
La pubertat sempre agafa desprevinguts els pares. Saben que aquesta temuda etapa ha d'arribar, però de vegades el pas de la infància a l'adolescència és tan ràpid que de sobte se senten descol·locats. Les solucions que servien per resoldre els conflictes d'un nen són totalment inútils per a aquesta persona que recorre el camí que separa la infància de l'edat adulta.
No obstant això, l'adolescència també està excessivament mitificada per molts pares, que sovint s'imaginen que és més dura del que és en realitat. Amb això també obliden que és una etapa molt enriquidora per a les mateixes progenitors, perquè està plena de reptes i descobriments, de vegades molt divertits.
Si es pren com un procés creatiu, en el qual ambdues generacions aprenen entre si, la pubertat pot ser una gran escola per a tothom.
És molt positiu educar amb empatia i conèixer de prop els gustos i tendències dels adolescents, però els rols s'han de mantenir clarament separats. En altres paraules, per molta complicitat que hi hagi entre uns i altres, els pares han de seguir actuant com a tals, en cas contrari els adolescents poden sentir desorientats a mig termini. Doncs encara que es rebel·lin i es tornin contestataris, en realitat estan demanant un model a seguir, un punt de referència.